21.2.08
18.2.08
El corazón devorado, de ISABEL DE RIQUER
La leyenda del corazón devorado (también conocida como la leyenda del corazón comido) aparece en la literatura europea a mediados del siglo XII. Cuenta cómo un marido engañado mata al amante de su mujer, le extrae el corazón y lo hace guisar para que ella, sin saberlo, se lo coma. Cuando el marido le revela que aquel delicioso manjar era el corazón de su amante, la esposa muere. Esta historia tan particular de adulterio, venganza asesina y canibalismo ha sido reescrita decenas y decenas de veces, en todas las lenguas, variando la intención del relato en función del público y de los tiempos. Dante, Boccaccio, el anónimo autor del Curial y Güelfa, Nostredame, Madame d’Aulnoy, el marqués de Sade, Saint-Saëns, Walter Scott, Stendhal, Barbey d’Aurevilly, Léon Bloy o Manuel Mujica Láinez, entre otros escritores, adaptaron este motivo literario. Y, ya en el siglo XXI, vuelve a aparecer en algunos cuentos y poemas y en el cine. En este libro se sigue y documenta esta leyenda a través de los siglos, reuniéndose más de veinte textos y pasajes, la mayor parte de ellos inéditos en castellano.
cliqueu la imatge !!
¡¡clicar la imagen!!
OTROS ENLACES DE INTERÉS / ALTRES ENLLAÇOS D'INTERÉS:
. página de la editorial (en castellano)
. comentari sobre el llibre / blog "UN QUE PASSAVA"(en català)
cliqueu la imatge !!
¡¡clicar la imagen!!
OTROS ENLACES DE INTERÉS / ALTRES ENLLAÇOS D'INTERÉS:
. página de la editorial (en castellano)
. comentari sobre el llibre / blog "UN QUE PASSAVA"(en català)
LA TORRE DE FANG I LA LLEGENDA DEL COR MENJAT
Ací trobareu un enllaç molt interessant: cliqueu sobre la imatge i descobriu més coses sobre el concepte del "cor menjat".
Aquí encontraréis un enlace muy interesante: clicar sobre la imagen y descubriréis más
cosas acerca del concepto del "cor menjat".
MERCÉ DURÀ
Professora de Valencià: Llengua i Literatura
I.E.S. Eduardo Merello (Port de Sagunt, València)
Aquí encontraréis un enlace muy interesante: clicar sobre la imagen y descubriréis más
cosas acerca del concepto del "cor menjat".
MERCÉ DURÀ
Professora de Valencià: Llengua i Literatura
I.E.S. Eduardo Merello (Port de Sagunt, València)
LA LLEGENDA DE GUILLEM DE CABESTANY
La llegenda de Guillem de Cabestany
"Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei."
MERCÉ DURÀ
Professora de Valencià: Llengua i Literatura
I.E.S. Eduardo Merello (Port de Sagunt, València)
"Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei."
MERCÉ DURÀ
Professora de Valencià: Llengua i Literatura
I.E.S. Eduardo Merello (Port de Sagunt, València)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
